Vos trasllade l’article aparegut en Puro Màrqueting firmat per Celestino Martinez:
S’ha conegut fa uns dies la intenció de la Comunitat Autònoma de Madrid de desregular els horaris comercials. Qualsevol comerç podrà tindre obertes les seues portes els 365 dies de l’any.
Per a prendre esta decisió, l’Executiu autonòmic s’ha basat en els resultats de l’aplicació d’esta mesura en les Zones de Gran Afluència Turística i pronostica que esta liberalització crearia més de 20.000 ocupacions. També assegura que, al possibilitar esta mesura l’obertura en festius dels grans centres comercials, facilitaria que els clients compraren en els xicotets comerços de l’entorn.
Com sempre que es parla de desregular horaris, es presenta com a principal beneficiari al consumidor, que disposaria de més hores per a realitzar les seues compres.
No obstant això, amb el complex que resulta fer prediccions en estos casos, m’agradaria apuntar algunes claus, en forma de preguntes, que conclourien que la desregulació podria no ser tan beneficiosa per al client i altres efectes col·laterals no menys importants:
Millor coordinar o desregular? En zones concretes i en moments concrets de l’any, no estan coordinats els tancaments per vacacions d’alguns comerços amb l’afluència de turistes. De vegades, açò suposa una pèrdua d’atractiu turístic i un desviació de recursos a altres zones limítrofes amb regulacions més permissives. Si es coordinara un calendari raonable no hi hauria que desregular, en totes les comunitats hi hauria els mateixos horaris.
El problema és d’horaris o de consum? Qualsevol que dedique unes poques hores a recórrer qualsevol tipus de comerç observarà amb facilitat que una gran part de l’horari comercial és d’escassa afluència de públic. No poques botigues i, inclús centres comercials, han ajustat els seus horaris per a centrar-se en l’horari més productiu i, així, estalviar costos de personal.
Més vendes o més concentrades? Crec que, amb els actuals horaris i amb l’excepció de certes zones turístiques i alguns moments de l’any, pocs clients tenen problemes per a fer les seues compres. Per tant, el fet de disposar de més festius farà, possiblement, que els consumidors ajornen certes compres per a organitzar entorn d’elles diverses activitats d’oci. Res que no estiguen fent ja, però comptant amb algun dia més. Ací, els grans beneficiats serien els grans centres comercials i perjudicats els xicotets comerços i de proximitat, que veurien retallades les seues vendes en dies laborables.
A més hores, més gastos? Més hores obert suposa més gastos, tant de personal com gastos corrents. Estos gastos només es rendibilitzarien amb un augment important en les vendes, prou improbable donat el moment actual. Les grans empreses tenen més facilitat per a distribuir a les seues plantilles en torns concentrats en els dies i franges horàries de major demanda. Així, podrien amortitzar l’augment de gastos amb un menor increment de vendes.
A més hores, menys sostenible? Des del punt de vista energètic, Espanya és un país dependent, hem de comprar energia perquè consumim més del que produïm. Més hores obert, suposa major gasto energètic. No pareix esta una mesura molt sostenible.
I la conciliació? Una part important del xicotet comerç és de tipus familiar. Allargar els horaris i obrir en festiu serà poc compatible amb la vida familiar. Açò ja agreuja una situació poc sostenible ja, en molts casos, daus els horaris actuals.
Més ocupacions o subocupacions? Moltes empreses estiraran les seues plantilles, encara més, per a cobrir el nombre més gran d’hores d’obertura. La resta d’hores es cobriran amb contractes de baixa qualitat i, per tant, de molta rotació. En gran manera, açò anirà en detriment de l’atenció al client, tant per la quantitat com la qualitat d’esta.
Un atac a les províncies limítrofes? Algunes províncies limítrofes, amb horaris més limitats o amb poques possibilitats de fer rendible una extensió de l’horari o una major quantitat d’obertures en festiu, veuran com una part de la seua facturació es desvia en estos dies, generalment decisius en el compte de resultats anual.
Un atac al xicotet comerç? Encara estant en la mateixa província, el xicotet comerç perdrà facturació al no poder competir contra l’oferta dels centres comercials i de les zones de concentració de comerç. Sumat a la pèrdua de vendes ocasionada per la crisi i a la, més que probable, pujada de l’IVA, formaran una combinació letal, que originarà el tancament de molts xicotets i mitjans comerços.
Beneficiarà realment el consumidor? A banda d’una major llibertat d’horari, que cada un valorarà si realment és tan necessària, no pareix que s’oferisquen molts més avantatges. En canvi, si esta mesura ocasiona el tancament d’una part del xicotet i mitjà comerç, el consumidor eixirà perjudicat el veure reduïda la seua capacitat d’elecció a un comerç encara més estandarditzat.
A qui beneficia? Possiblement, les empreses que gestionen els grans centres comercials, que elevaran l’import dels lloguers dels locals comercials, i la gran distribució, al concentrar en els seus negocis el gros de la facturació en els festius i al desaparéixer una part del xicotet i mitjà comerç, seran els més beneficiats.
El temps dirà quantes d’estes respostes seran encertades però, ara mateix, estàs d’acord amb elles o tens algun altre enfocament que aportar?