El polèmic acord comercial contra la pirateria i la falsificació arriba al Parlament Europeu, que celebrarà el seu primer debat sobre el mateix el dia 29 de febrer.

Per a la seua entrada en vigor és necessari que tots els governs nacionals dels 27 ratifiquen el text de forma individual i que l’EuroCambra li del seu vistiplau o ho rebutge. Els més crítics amb l’acord assenyalen que afavorix els interessos de les grans empreses en detriment dels drets dels ciutadans. Els seus impulsors, al contrari, diuen buscar el respecte internacional dels drets de propietat intel·lectual. Una petició firmada per 2,5 milions de persones en contra d’ACTA ja està en mans dels parlamentaris.

A molts països desenrotllats els preocupa el dany que les falsificacions i la pirateria causen a la seua economia (segons l’OCDE el volum de comerç internacional d’articles falsificats i piratejats supera els 200.000 milions de dòlars, sense comptar la pirateria digital).

Com a resposta a eixa realitat, l’Acord Comercial Antifalsificació (ACTA) va ser negociat entre la UE i els seus estats membres, Estats Units, Austràlia, Canadà, Mèxic, El Marroc, Nova Zelanda, Singapur, Corea del Sud i Suïssa. De moment, en la Unió Europea ho han firmat ja quasi tots els estats membres, excepte Xipre, Estoniana, Eslovàquia, Alemanya i Països Baixos. Fora de la UE han fet el propi tots els països que ho van negociar, excepte Mèxic. Si finalment entrara en vigor, qualsevol membre de l’Organització Mundial del Comerç podria adherir-se a ell.

L’acord ACTA té com a objecte augmentar les vigilàncies frontereres, així com obligar els proveïdors de servicis d’Internet a monitoritzar tots els paquets de dades que siguen carregador o descarregats des de la Xarxa, per la qual cosa els usuaris podrien ser multats, perdre el dret a la connexió a la web o anar a presó. Els seus detractors temen que l’acord només afavorirà els interessos de les grans empreses en detriment dels dret dels ciutadans i que la seua aplicació en Internet puga amenaçar la privacitat de les persones. També es critiquen les negociacions prèvies a la seua redacció per la seua opacitat i per que no s’implicara en les mateixes a representants de la societat civil ni dels països en desenrotllament.

De moment, el 29 de febrer, la Comissió de Comerç Internacional durà a terme un primer debat sobre ACTA amb la Comissió Europea. Posteriorment, l’1 de març, se celebrarà un seminari obert al públic en què eurodiputats, experts acadèmics, organitzacions de la societat civil i funcionaris de la UE discutiran possibles avantatges i desavantatges de l’ACTA (tant el debat com el seminari es podran seguir en directe ACÍ).

Uns quants mesos
El procés, no obstant això, s’allargarà. El Parlament Europeu no pot realitzar canvis en l’acord; la seua capacitat formal és la d’aprovar-ho o rebutjar-ho. I abans d’això, també podria considerar enviar-ho al Tribunal Europeu de Justícia, perquè este dictamine si és compatible amb la legislació comunitària en el seu conjunt. D’optar-se per esta via, ACTA no podria entrar en vigor fins a produir-se una decisió judicial.

Al no haver-hi un termini màxim legal per a aprovar o rebutjar l’acord, seria possible també que el PE deixara el tema en suspens indefinit, la qual cosa en la pràctica suposaria que ACTA no entraria en vigor per no comptar amb el consentiment explícit de l’EuroCambra.

Abans d’arribar a una dels possibles desenllaços, els treballs preparatoris els realitzen les comissions parlamentàries. La de Comerç Internacional serà l’encarregada d’estudiar el text i remetre una recomanació firmal sobre la seua aprovació, o no, al ple de l’assemblea.

Hi haurà a més altres quatre comissions parlamentàries que elaboraran opinions sobre ACTA: la d’Indústria, Investigació i Energia, Assumptes Jurídics; Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior i Desenrotllament. Totes elles passaran uns quants mesos consultant amb el nombre més gran possible d’experts i parts interessades a fi d’aprofundir en el tema i prendre una decisió informada.

Notícia en IPMark