Com ha sigut l’evolució del model de Centre Comercial Obert? És viable el model actual? Què són els BIDs ? Vegen les claus d’un model innovador, funcionant a Europa i Amèrica, que podria substituir a l’actual, i obsolet, sistema de gestió de zones comercials urbanes.

Alternatives a un model obsolet
A estes i altres qüestions busca donar resposta el Treball realitzat per un Grup d’Experts formats entorn del “Programa de Dinamització Comercial i la Creació de gerències de Centres Comercials Urbans” L’objectiu ha sigut analitzar les alternatives d’evolució de gestió de les zones comercials urbanes espanyoles. El model actual, manifesten en les seues conclusions “presenta problemes de tal magnitud que fa inviable el seu sosteniment a llarg termini”

Hi ha alternatives? Existixen. Una d’elles, són els Bussiness Improvement Districts (BIDs ) organitzacions privades creades amb l’aprovació de les autoritats locals quan la majoria de propietaris i/o empresaris d’una zona perfectament delimitada acorden, per mitjà d’un procés formal i garantista de votació, pagar una taxa extra o recàrrec obligatori. La finalitat no és una altra que oferir servicis addicionals dirigits a la promoció i revitalització d’eixa àrea.

Model americà, model que s’ha de seguir
Són molts els països en què els BIDs són ja un referent en la gestió de l’espai urbà comercial. Començant pel model dels Estats Units en el que, lleugerament modificat, es basen els de Canadà, Regne Unit i Alemanya.

El primer BID nord-americà es constituïx en 1975 en New Orleans. En l’actualitat el seu número en tot el país superen àmpliament el miler. Subjectes a dos legislacions, una pròpia de cada estat i la segona, subjecta a les ordenances locals, depenent de les necessitats cada entorn. Ambdós obliguen els propietaris de locals comercials a pagar un recàrrec o taxa addicional “levy” proporcional a les seues propietats i com contraprestació dels servicis que reben. Esta taxa suposa entre el 70 % i el 85 % de l’ingrés, la resta l’aporten ajudes públiques o voluntàries privades.

La grandària de l’establiment, la seua fatxada, l’ús a què es destina, localització i altres variables són tingudes en compte per a fixar la quantitat exigida a cada membre del BID.

Encara que no hi ha condicions financeres prèvies per a constituir un BID, l’experiència recomana que només es promoguen si són capaços de generar un mínim d’entre 120.000 - 150.000 dòlars (entre 88.000 i 110.000 €) en ingressos anuals, depenent de la grandària del districte i les seues necessitats particulars.

Existixen BIDs amb pressupostos que van des d’uns centenars de milers de dòlars fins a alguns que gestionen fins a vint milions anuals. El pressupost mitjà dels BIDs americans se situa entorn dels 200.000 dòlars (146.000 €). La vida del BID es limita a generalment a cinc anys, però rares vegades es dissolen. Al contrari, els BIDs es renoven periòdicament per mitjà de processos de reautorització, previstos en la legislació de cada Estat.

Experiències europees
Regne Unit. En 2005 es va crear el primer BID en Kingstonupon- Thames. Hui existixen més de 110 BIDs entre Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Els ocupants d’un local paguen un Impost, el BID Levy, en base el valor cadastral de local cada any (en 2010, un 41,4% d’este valor) El govern local té l’obligació de recolzar la seua creació i facilitar-la en la mesura que siga possible. Com en EE.UU. El període de vigència màxim és de cinc anys.

Alemanya. Existixen des de 2004. El promotor del BID pot ser una associació, empresa o inclús una sola persona física, presentant una proposta que ha de ser validada per diferents institucions. De dur-se a terme (no s’aprova si un 30 % de propietaris estan en contra) tots els propietaris han de pagar una taxa addicional o recàrrec basat en el valor de les seues propietats (valor cadastral) Hi ha 16 BIDs en funcionament o en projecte a Hamburg amb pressupostos entre 100.000 i 1,25 milions d’euros anuals En tota Alemanya existixen 19 BIDs a Alemanya i 90 projectes.

Sobre la base d’estos i altres exemples en l’exterior, el grup d’experts que ha realitzat el Treball considera necessari posar marxa un nou model de gestió de les zones comercials urbanes sostenible a llarg termini. Suposaria la creació de nous escenaris de creixement econòmic en la ciutat basats en la col·laboració publicoprivada empresarial i el lideratge compartit. Per a això és necessari la creació de fórmules jurídiques que milloren la possibilitat de crear acords entre el públic i el que priva.

Les zones comercials urbanes veurien ressorgir el seu paper com dinamitzadors de la ciutat, espais de producció, intercanvi i sociabilización. Amb un teixit empresarial cada vegada més professional i una cada vegada millor coordinació entre les institucions i el sector privat.

Font: DA Retail