La nostra marca ja està en Facebook, Twitter, Pinterest...Objectiu complit. Ara arriba el moment de traure partit i identificar possibilitats de negoci. Una oportunitat que segons els experts en estratègies digitals pot arribar de la mà de les incipients comunitats verticals. Són l’evolució natural de les xarxes socials. En què consistixen?

Les comunitats verticals són grup d’usuaris online que tenen un interés comú i que s’agrupen davall el paraigua d’una marca. “Facebook és com eixir al carrer a vendre; una comunitat vertical aconseguix que el teu client vinga a tu perquè li interessa el que feixos”, ha explicat Rubén Jiménez, director d’estratègia de l’agència de mitjans socials Blog TV, durant la seua participació en la trobada Estratègia en social mitja i comunitats verticals, organitzat per IAB Spain.

No tots les comunitats verticals són iguals. De fet es poden diferenciar quatre tipus:

· Premium vip : Organitzada al voltant d’una passió. Indicada per a clubs de futbol o fans d’artistes. Un bon exemple és la Juventus Member (www.juventusmember.com), de l’equip italià Juventus F.C (Itàlia). Els seus usuaris paguen 34 euros a l’any i tenen accés a avantatges, activitats i continguts exclusius.
· Consumer lab : Formada per clients d’una marca que tenen l’oportunitat de transmetre queixes, així com de col·laborar en la millora de la companyia. Aconsellable per a operadores de telefonia mòbil i altres sectors empresarials. L’exemple ideal és Vodafone Lab (lab.vodafone.it), també a Itàlia.
· Temàtica: La majoria de comunitats verticals responen a esta tipologia. El seu pilar és un interés comú (arquitectura, mascotes, fotografia...). Si una marca aconseguix convertir-se en el paraigua d’una d’estes comunitats pot obtindre una gran rendibilitat econòmica i posicionar-se dins del seu sector amb una gran reputació de marca.
· Incentivada: Molt diferent de les anteriors. Adequada per a productes o servicis que no desperten passions, no admeten canvis en model de negoci o el seu tema d’interés estiga molt explotat. Congrega als seus usuaris a través d’un política d’incentius.

No hauria d’existir confrontació ni substitució entre comunitats verticals i xarxes socials. Segons Rubén Jiménez les comunitats verticals no competixen amb tot l’anterior (e-mailings, webs corporatives, xarxes socials, CRM...) sinó que permeten completar l’estratègia i treballar en conjunt per a obtindre beneficis econòmics. “Les xarxes socials no moriran. Encara que la ferramenta, siga Facebook, Twitter, etc, cada vegada tindrà menys importància perquè ja tenim inoculat el “gen social”, que anirà evolucionant”, opina Jiménez.

Com saber quan és necessària una estratègia en xarxes socials

Durant la trobada també es va plantejar si tota empresa necessita estar en les xarxes socials. La conclusió va ser que no totes. És més, depenent de la seua estructura, tipus de producte o model de negoci, no haurien d’estar mai. Per això els experts aconsellen no deixar-se portar per la moda i el corrent general.

Les empreses que sí que han de comptar amb una estratègia en xarxes socials han de descobrir primer quin és el seu territori de marca, que pot estar relacionat o no amb el seu producte. De fet, el territori de marca està format pels temes d’interés socials que poden incumbir a l’empresa. Si no hi ha territori de marca definit no serà possible generar continguts en xarxes socials més enllà d’un producte, per la qual cosa no tindrà interés per als consumidors.

També és necessari conéixer a fons el posicionament que es té dins del mercat i el públic objectiu per a definir els valors que l’empresa pot aportar al seu target.

Font: IPMarkt