En el BOE de passat 14 de juliol es va publicar el Reial Decret Llei 20/2012 de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.
Entre les mesures aprovades que afecten l’activitat comercial detallista estan les de liberalització comercial:
Article 27 Modificació de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials.
La Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials, queda modificada com seguix:
U. L’apartat 1 de l’article 3 queda redactat de la manera següent:
«1. L’horari global en què els comerços podran desenrotllar la seua activitat durant el conjunt de dies laborables de la setmana no podrà restringir-se per les comunitats autònomes a menys de 90 hores.»
Dos. L’article 4 queda redactat de la manera següent:
«article 4. Diumenges i festius.
1. El nombre mínim de diumenges i dies festius en què els comerços podran romandre oberts al públic serà de setze.
2. Les comunitats autònomes podran modificar el dit número en atenció a les seues necessitats comercials, incrementant-ho o reduint-ho, sense que en cap cas es puga limitar per davall de deu el nombre mínim de diumenges i festius d’obertura autoritzada.
3. Cada comerciant determinarà lliurement l’horari corresponent a cada diumenge o dia festiu en què exercisca la seua activitat.
4. La determinació dels diumenges o dies festius en què podran romandre oberts al públic els comerços, amb el mínim anual abans assenyalat, correspondrà a cada Comunitat Autònoma per al seu respectiu àmbit territorial.
5. Per a la determinació dels diumenges i festius d’obertura a què es referixen els apartats 1 i 2, les comunitats autònomes hauran d’atendre de forma prioritària a l’atractiu comercial dels dies per als consumidors, d’acord amb els criteris següents:
a) L’obertura en almenys un dia festiu quan es produïsca la coincidència de dos o més dies festius continuats.
b) L’obertura en els diumenges i festius corresponents als períodes de rebaixes.
c) L’obertura en els diumenges i festius de major afluència turística a la Comunitat Autònoma.
d) L’obertura en els diumenges o festius de la campanya de Nadal.»
Tres. L’article 5 queda redactat de la manera següent:
«article 5. Establiments amb règim especial d’horaris.
1. Els establiments dedicats principalment a la venda de pastisseria i rebosteria, pa, plats preparats, premsa, combustibles i carburants, floristeries i plantes i les denominades botigues de conveniència, així com les instal·lades en punts fronterers, en estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri i en zones de gran afluència turística, tindran plena llibertat per a determinar els dies i hores en què romandran oberts al públic en tot el territori nacional.
2. També tindran plena llibertat per a determinar els dies i hores en què romandran oberts al públic en tot el territori nacional els establiments de venda de reduïda dimensió diferents dels anteriors, que disposen d’una superfície útil per a l’exposició i venda al públic inferior a 300 metres quadrats, exclosos els pertanyents a empreses o grups de distribució que no tinguen la consideració de xicoteta i mitjana empresa segons la legislació vigent.
3. S’entendrà per botigues de conveniència aquelles que, amb una superfície útil per a l’exposició i venda al públic no superior a 500 metres quadrats, romanguen obertes al públic almenys díhuit hores al dia i distribuïsquen la seua oferta, en forma semblant, entre llibres, periòdics i revistes, articles d’alimentació, discos, vídeos, joguets, regals i articles diversos.
4. A l’efecte del que establix l’apartat 1, les comunitats autònomes, a proposta dels ajuntaments corresponents, determinaran les zones de gran afluència turística per al seu respectiu àmbit territorial. Es consideraran zones de gran afluència turística, aquelles àrees coincidents amb la totalitat del municipi o part del mateix en què concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Existència d’una concentració suficient, quantitativa o qualitativament, de places en allotjaments i establiments turístics o bé en el nombre de segones residències respecte a què constituïxen residència habitual.
b) Que haja sigut declarat Patrimoni de la Humanitat o en el que es localitze un bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni històric artístic.
c) Que limiten o constituïsquen àrees d’influència de zones frontereres.
d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.
e) Proximitat a àrees portuàries en què operen creuers turístics i registren una afluència significativa de visitants.
f) Que constituïsquen àrees el principal atractiu del qual siga el turisme de compres.
g) Quan concórreguen circumstàncies especials que així ho justifiquen.
5. En tot cas, en els municipis amb més de 200.000 habitants que hagen registrat més d’1.000.000 de pernoctacions l’any immediatament anterior o que compten amb ports en què operen creuers turístics que hagen rebut l’any immediat anterior més de 400.000 passatgers, es declararà, almenys, una zona de gran afluència turística aplicant els criteris previstos en l’apartat anterior.
6. Les oficines de farmàcia, així com els estancs, es regiran per la seua normativa específica, aplicant-se si no n’hi ha les disposicions d’esta Llei.
7. Dins dels límits marcats per la present Llei, les comunitats autònomes podran regular específicament els horaris comercials dels establiments dedicats exclusivament a la venda de productes culturals, així com els que presten servicis d’esta naturalesa.»
Quatre. La disposició addicional primera queda redactada de la manera següent:
«Disposició addicional primera. Règim de llibertat d’horaris.
En el cas que les comunitats autònomes decidisquen no fer ús de l’opció que els conferix l’apartat 1 de l’article 3, s’entendrà que els comerciants disposen de plena llibertat per a determinar les hores d’obertura dels seus establiments.»
Cinc. La disposició addicional segona queda redactada de la manera següent:
«Disposició addicional segona. Llibertat d’elecció de diumenges i festius.
Article 28. Modificació de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç detallista.
La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç detallista queda modificada com seguix:
U. S’afig un apartat 4 a l’article 18 amb la redacció següent:
«4. Les activitats de promoció de vendes podran simultaniejar-se en un mateix establiment comercial, excepte en els supòsits de venda en liquidació, sempre que existisca la deguda separació entre elles i es respecten els deures d’informació.» Dos. S’afig un apartat 3 a l’article 20 amb la redacció següent:
«article 20. Constància de la reducció de preus.
«3. En cap cas, la utilització de les activitats de promoció de vendes podrà condicionar-se a l’existència d’una reducció percentual mínima o màxima.»
Tres. L’article 25 queda redactat de la manera següent:
«article 25. Temporada de rebaixes.
1. Les vendes en rebaixes podran tindre lloc en els períodes estacionals de major interés comercial segons el criteri de cada comerciant.
2. La duració de cada període de rebaixes serà decidida lliurement per cada comerciant.»
Quatre. L’apartat 1 de l’article 26 queda redactat de la manera següent:
«1. Els articles objecte de la venda en rebaixes hauran d’haver estat inclosos amb anterioritat en l’oferta habitual de vendes.»
Cinc. L’article 27 queda redactat de la manera següent:
«article 27. Concepte.
1. Es consideren vendes en promoció o en oferta aquelles no contemplades específicament en un altre dels capítols del present títol, que es realitzen per preu inferior o en condicions més favorables que les habituals, a fi de potenciar la venda de certs productes o el desenrotllament d’un o més comerços o establiments.
2. Els articles que vagen a comerciar-se com a productes en promoció podran adquirir-se amb este exclusiu fi, no podran estar deteriorats, ni tampoc ser de pitjor qualitat que els mateixos productes que vagen a ser objecte de futura oferta ordinària a preu normal. 3. Serà aplicable a les vendes de promoció el que disposen els articles 33 i 34 de la present Llei.»

Sis. L’article 28 queda redactat de la manera següent:
«article 28. Concepte.
1. Es considera venda de saldos la de productes el valor de mercat de la qual aparega manifestament disminuït a causa del deteriorament, desperfecte, desús o obsolescència dels mateixos, sense que un producte tinga esta consideració pel sol fet de ser un excedent de producció o de temporada.
2. No cal qualificar com a venda de saldos la d’aquells productes la venda baix tal de la qual règim implique risc o engany per al comprador, ni la d’aquells productes que no es venen realment per preu inferior a l’habitual.»
Set. L’article 31 queda redactat de la manera següent:
«article 31. Duració i reiteració.
1. La duració màxima de la venda en liquidació serà d’un any.
2. No procedirà efectuar una nova liquidació en el mateix establiment de productes semblants a l’anterior en el curs dels tres anys següents, excepte quan esta última tinga lloc en execució de decisió judicial o administrativa, per cessació total de l’activitat o per causa de força major.»