Dis-me i m’oblidaré, ensenya’m i potser ho recorde, involucra’m i ho comprendré. Confuci, filòsof xinés, 551- 479 A.C.

Quan Confuci va generar esta cita, mai va imaginar que les seues paraules servirien com a portada de les innumerables presentacions d’aquells que pretenen atribuir-se el títol de Marketers Experienciales. Tots ells ambicionen convéncer al mercat amb ferramentes que estan molt allunyades del màrqueting tradicional i la publicitat massiva.

Màrqueting invasiu

Hi ha els que continuen bombardejant el consumidor amb ferramentes nascudes en el màrqueting tradicional: estan pensant idees i mitjans nous i radicals amb gran rapidesa però sense modificar la base del relacionamiento amb el consumidor. Tots els trucs de màrqueting i publicitat predominants estan caracteritzats per una impersonalitat que per a res respecten els desitjos del consumidor: les seues tàctiques no generen connexió emocional i les seues estratègies no tenen cap respecte per l’auditori a què es dirigixen

Este tipus de campanyes no aconseguixen més que modelar en el consumidor una força reaccionària desconfiada i inclús negativa respecte a les accions pensades des del marc Experiencial. La desconfiança del consumidor es convertix en un desdeny absolut pel màrqueting invasiu. La batalla està plantejada i els marketers pensen que si els consumidors són escèptics respecte dels nostres missatges i alcen barreres cada vegada més altes, llavors es necessiten esforços molt més extrems per a derrocar-les.

Màrqueting Experiencial

El màrqueting Experiencial és una disciplina centrada en el consumidor. Els “XMers – Consumers of XM” (consumidors de Màrqueting Experiencial) pretenen campanyes de màrqueting basades en la conversació, en la dinàmica d’un diàleg de l’un-a-un; no importa si això es realitza amb milions de consumidors. És una disciplina de veus personals, és una metodologia basada en la interacció humana, inclús si eixa mateixa interacció es repetix cents, mils i milions de vegades. No ha d’invadir al consumidor, ha d’augmentar la seua experiència amb la marca o el missatge que acompanya al producte.

Una experiència de màrqueting que no brinda un benefici inherent al consumidor – Físic, emocional, instintiva o mentalment – No implica un Màrqueting Experiencial; tan sols és més soroll molest i publicitat indesitjada. Les empreses no poden involucrar-se en experiències no beneficioses, no escoltar i no analitzar la seua comunicació allunyarà la gent un poc més. El Màrqueting deu basara en una experiència que brinde un poc més que només un abast comercial, un missatge de màrqueting o ofertes de vendes transaccionals.

Màrqueting tradicional vs. Màrqueting Experiencial

La publicitat i el màrqueting tradicional es limita a dir-li quelcom als consumidors en un carrer de mà única – Un monòleg – Que pretén aconseguir a la major quantitat de públic, sense tindre en compte les seues verdaderes necessitats tant racionals com emocionals. Ells busquen involucrar el consumidor, atraure-ho i incorporar a la marca o al producte/servici oferit en una determinada situació d’ús; només així el consumidor recordarà verdaderament i comprendrà amb la ment i el cor el que se li està oferint.

Açò es pot observar en la comercialització d’interlocutòries: es creguen milions d’avisos en diaris, revistes, via pública, ràdio o televisió per a comptar-nos sobre un determinat model. Es vinculen venedor i comprador en el saló de vendes, es permet una prova de maneig o es mostra l’automòbil més enllà dels indicis visuals bidimensionals de la publicitat impresa i televisiva. L’Experiència en el saló d’exhibició o en la volta de prova no són enterament experiencials; este involucrament no es transforma en compromís. Només pense en tots els Xou Rooms que es munten en la costa en època de vacacions amb esveltes i belles promotores que no emeten so i només afecten el sentit de la vista amb sentiments molt allunyats del vincle emocional amb la marca o el model que s’està exhibint. El consumidor ni tan sols recorda la marca del producte que està comprant.

Confuci en el segle XXI

Qui sabrà alguna vegada que va ser Confuci – I no individus com Phil Knight de Nike o Howard Schultz de Starbucks – El primer Marketer Experiencial? L’enfocament confucià ha ressonat i s’ha expandit de manera sublim en els negocis. Este nou Màrqueting Experiencial parla del fet d’involucrar-se, i de la seua posterior transformació en compromís al dur a terme Experiències de marca i productes. Veiem com s’aplica este concepte a l’exemple de la indústria automotriu al llegir que “en una Economia de Servici, la falta de diferenciació en les ments dels clients genera que els productes experimenten la constant pressió en els preus indeleblement associada amb els productes no diferenciats. Com resultat, cada vegada més els clients compren productes basant-se únicament en el preu i la disponibilitat”.

Els consumidors triaran i respondran a les campanyes de màrqueting dirigides a ells de la mateixa manera en què triaran les marques, els servicis i els productes de les gòndoles. Si el màrqueting demostra sentit i benefici llavors es farà pas per entre el paisatge de màrqueting ple de publicitat indesitjada i que considera que el ser sord és un bon model de negocis per a generar utilitats en el llarg termini, lluny està açò de la realitat hem de començar a pensar que es pot aconseguir l’objectiu de vendes hui, però l’important, és poder continuar guanyant plata demà.

Notícia en Puro Marketing