Després d'anys d'enfrontament en el sector, l'Observatori de Comerç va concloure este dilluns amb un preacord per a restringir l'obertura en diumenge a uns 40 festius a l'any en les ciutats de València i Alacant -també a Finestrat i Torrevieja-, declarades fins ara en la pràctica totalitat de la seua superfície Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) -àrees habilitades per a obrir els seus grans comerços els 63 festius que té l'any-.

Més enllà de les xifres, la reducció és un acord sense precedents en l'autonomia, on les grans i xicotetes superfícies comercials han arrossegat anys de desencontres en el present període de liberalització impulsada pel Govern de Mariano Rajoy en la seua primera legislatura, portant inclús a defendre els seus interessos en els tribunals. La lliure obertura dels grans comerços en diumenges i festius va deslligar l'enuig dels xicotets per la seua forta competència i també el dels grans complexos de les àrees metropolitanes, obligats a tancar mentres obria la ciutat.

El nou acord va ser explicat este dilluns per un exhaust Rafael Climent, conseller d'Economia, després d'un maratonià Observatori del Comerç que va durar tot el dia. El preacord, segons va detallar el dirigent, contempla l'obertura de festius des del 15 de juny fins a la primera setmana de gener en les mencionades localitats que fins ara Obrien tots els festius de l'any.

El director general de Comerç, Natxo Costa -l'home del Consell per al complex assumpte dels horaris comercials- serà el responsable de redactar este preacord, que s'entregarà a tots els integrants de l'Observatori en una nova reunió a principis d'octubre per a precisar els seus matisos i ser rubricat "amb unanimitat o, almenys, sense cap vot en contra", segons va dir Climent.

A més dels 40 dies en les ciutats amb llibertat horari en l'actualitat, les ZGAT parcials -les localitats amb lliure obertura en períodes vacacionals- es mantindrien amb este acord entorn dels 25 i 26 festius d'obertura a l'any (del 15 de juny al 15 de setembre i Pasqua).

La contrapartida que rep el gran comerç a canvi de cedir en les grans ciudedes és que s'eleve a 12 les obertures en la resta de la Comunitat -els municipis no turístics- on fins ara eren 10 els festius anuals d'obertura.
Fita per al Consell i les associacions

El conseller va mostrar la seua satisfacció per un preacord en què, segons va remarcar, "totes les parts han hagut de cedir i fer concessions fins a arribar a una solució des del diàleg i la base de l'eficiència, sabent quan es compra en festius". Per a Climent, era necessari "buscar l'equilibri i, especialment, la igualtat, perquè quan un no delimita una zona concreta de la ciutat per a la lliure obertura dóna igualtat a tot el comerç alhora que també dóna seguretat als consumidors, que Sabran què festius poden anar a comprar".

A més, segons va ressaltar, este preacord "beneficia els treballadors del comerç, que treballaran menys festius a l'any i milloraran respecte al que tenien, amb més possibilitat de conciliació".

L'acord el van abanderar les patronals del xicotet comerç Cecoval i Covaco i l'Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana (Asucova) -les tres firmes partidàries de la restricció a l'obertura en diumenge-; junt amb l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged) -partidària de la llibertat horària-.

El pacte entre les quatre entitats, que no va ser possible durant l'anterior legislatura, es convertix d'esta manera en un de les grans fites de la Conselleria d'Economia en el present mandat, perquè la restricció dels horaris comercials era un dels principals objectius del programa de Compromís, formació que controla el departament.

Cal subratllar en este sentit que l'acord implica la retirada dels recursos judicials que han portat als tribunals el conflicte de l'obertura en diumenge i que deixa la porta oberta a les grans ciutats a què negocien un pacte més restrictiu que satisfaça encara més els interessos de xicotets comerciants i treballadors.

Font: Valencia Plaza