Noticia

23-02-2012  Conclusions de la Jornada: 'Reptes per al comerç del futur'

Reptes per al comerç del futur "Setmana de l’economia i ocupació d’Alzira"
Alzira, 22 de febrer del 2012

Roger Gaspar Mayno (director d’Indústria, Comerç i Distribució de l’Institut Cerdà de Barcelona)
Després d’unes explicacions introductòries d’anàlisi de l’escalada progressiva en pèrdua adquisitiva de les unitats familiars, major percentatge destinat a l’estalvi familiar i com s’ha beneficiat especialment la marca del distribuïdor en estos últims anys, passa a exposar aquelles claus que al seu entendre han de primar perquè el xicotet comerç siga competitiu:
- productes amb més qualitat (fruit de moviments com slowfood, artesania, ecològics, etc)
- diferenciació amb atributs específics (personalitzar el producte per al client)
- adaptació a les noves tecnologies
- aplicació de criteris de sostenibilitat mediambiental
- unicitat i exclusivitat (productes amb identitat pròpia i exclusius en la seua adquisició)
Hem passat de vendre productes a vendre servicis (producte+servici), el comerç local ha de vendre sensacions (experiències de compra). La competència del comerç local no és l’establiment del costat, sinó altres destins de compra (equipaments de perifèria, altres formats comercials, etc). L’aposta passa per la unió i per a això les associacions de comerciants i la constitució de centres comercials urbans (ccu) han d’anar de la mà. El comerç és l’eix vertebrador de la ciutat.

Julia Martinez (Gerent de l’Associació de Comerciants Centre Històric de València)
Els dèficits de l’associacionisme comercial són:
- falta de finançament, a la que se suma els free-riders (o comerços no associats)
- falta de planificació estratègica
- comunicació inadequada (tant als comerciants com als clients finals)
- gestió diària dificultosa per la quantitat de fronts a escometre
En contra hi ha unes característiques que fan que l’associació siga peça clau de la supervivència de molts comerços, és útil per:
- tindre un equip multidisciplinari
- gestió per mitjà de ferramentes d’anàlisi
- finançament a través de quotes i subvencions
- servicis als associats/des
Cal tindre en compte que la quota no és un gasto, és una inversió. Entre les associacions es deuria compartir recursos.

Juan Valea López (subdirector General de Comerç)
- cal buscar un nou marc de relacions amb empreses i associacions de comerciants per part de les administracions
- en eixa missió s’ha facilitat la llicència exprés
- l’Administració és la que fixa les regles del joc
Promoció de polítiques proactives en el sector: dinamitzar ccu, associacionisme, formació, etc
- coordinació actuacions XARXA AFIC
- transferència de recursos econòmics, coneixement, ferramentes, etc
En eixa esbossa els projectes singulars plantejats són:
- continuïtat empresarial
- mapa relacional ccu
- model financer de ccu
- mercats com a vivers d’empresa
- mercats excel·lents
 

Volver